Fregim el pebrot, el posem al forn, l’escalivem, el prenem cru, el guisem…fins i tot en fem conserva. Els Pebrots s’utilitzen constantment a la cuina. Ja sabeu quines són les diferents varietats que podem trobar-ne? Us ho aclarim en el post d’avui: prepareu-vos perquè ve carregat de sabor!
El pebrot, tot un “descobriment”
Ja us avancem que aquesta hortalissa és realment una de les més abundants a l’hort. Els pebrots són omnipresents, tant pel que fa a la cuina com a l’hort…i són molt internacionals!
De fet, el pebrot no és originari de casa nostra. El seu origen, concretament, cal situar-lo entre Bolívia i Perú. Sabíeu que va ser portat al “Vell Món” per Cistòfor Colom?
La societat del segle XVI ben aviat va quedar meravellada per la versatilitat i les qualitats culinàries d’aquesta hortalissa: ben aviat es distribuiria a la resta d’Europa i a tot el món sencer.
Picant o dolç?
Una primera classificació pel que fa als pebrots podria basar-se en el seu sabor, distingint-los en funció de si són dolços o picants.
Pebrots dolços: es poden menjar perfectament en cru o bé cuinats. Per exemple: el pebrot groc, el pebrot verd italià o el pebrot morró.
Els pebrots picants: com tots sabeu hi ha un altre tipus de pebrots, aquells que en menjar-los sentim una mena de “foc” a la boca. És el cas dels bitxos o els pebrots del padró.
Frescos, secs… o en conserva.
Amb la gran versatilitat que el caracteritza els pebrots no podien oferir-nos menys possibilitats pel que fa a la seva conservació.
Pebrots secs: Són aquells que deixem assecar per utilitzar-los després en guisats o en altres menjars. És el cas del pebrot de romesco, la nyora, el pebre vermell, o els bitxos assecats.
En conserva: S’envasen, en vidre o enllaunats per consumir-los posteriorment. Veiem clarament aquest cas en les “piparras” (bitxos), en els pebrots del piquillo, o en d’altres tipus de pebrot rostit.
Pebrots frescos: Són aquells que podem consumir acabats de collir de l’hort.
Varietats principals que podem trobar al mercat
Pebrot italià
Presenta una forma allargada i acaba en punta. La seva pell és fina i té un color verd brillant. Aquest pebrot suporta molt bé les baixes temperatures i, per aquesta raó, es recol·lecta entre octubre i maig.
Pebrot del Padró
Un dels favorits dins el món de les “tapes”, sens dubte. El pebrot del padró prové de La Corunya (Galícia), on uns monjos van desenvolupar el seu cultiu. En aquest cas es tracta d’un pebrot petit (de 5 a 10cm). A més, existeix un famós refrany, aquell que diu “pebrots del padró, uns piquen i altres no” perquè efectivament pots tenir la mala sort de menjar-te un d’aquests pebrots i recordar-te’n la resta del dia.
Pebrot Califòrnia
Es caracteritza per la seva cavitat central i la seva forma més o menys quadrada. Podem trobar-ne en color vermell, verd o groc. D’un temps ençà, en alguns supermercats, es troba el packaging “tricolor”, que conté els tres colors diferents de pebrot dins una sola malla o bossa.
Pebrot del Piquillo
El pebrot del Piquillo es produeix sobretot a Navarra i està protegit per la Denominació d’Origen Piquillo de Lodosa. La majoria de les vegades es rosteixen i podem trobar-los envasats sota tot tipus de conserva.
Son vermells i presenten una forma triangular molt característica, no massa gran (aproximadament 7 cm).
El seu gust és molt fi i són força valorats en l’àmbit gastronòmic, especialment quan s’utilitzen farcir-los amb tot tipus de carns i mariscs.
Pebrot Vermell
Aquest és tot un clàssic, també anomenat “Pebrot Morró”. Prové de Mèxic, Amèrica Central i el nord de Sud-amèrica tot i que, actualment el major productor mundial és la Xina.
És un dels habituals dels nostres mercats i les nostres taules. És carnós, i dolç en major o menor mesura segons el grau de maduresa (que es pot apreciar pel color que va variant gradualment).
A causa de que el seu cultiu no és molt complicat, és una de les espècies favorites per tenir a l’hort de casa. Fins i tot es poden conrear fàcilment en tests, balcons, terrasses, etc.
Nyora
La nyora és un pebrot sec, de color grana força arrodonit. S’utilitza en multitud de plats típics d’arreu de les comarques de Catalunya, del sud del País Valencià i també a la regió de Múrcia.
Les nyores són un puntal de la cuina més tradicional sovint utilitzades per a enriquir sofregits i per a salses com el xató, el romesco, o la mítica salsa dels calçots.
Vitxo
El vitxo (o pebrina) és un pebrot petit, prim i vermell. És molt picant i es pot consumir fresc o sec. Sabíeu que s’utilitzava per untar les ungles de les criatures per tal d’evitar que se les mosseguessin?
Els vitxos són un ingredient molt important en la cuina de molts països tropicals arreu del planeta, de la cuina mexicana fins als curris del sud i el sud-est asiàtic.
