N’estàs fart que les patates fregides et quedin farinoses? Mai t’ha quedat clar quines patates són les de fregir o coure? OleAurum et descobreix tots els secrets d’aquests tubercles, per a que escollir la patata adequada es converteixi en un joc de nens.
Una reina… i una desconeguda
Les patates conformen una part molt important de les hortalisses que consumim al llarg de l’any. Tot i així en molts casos són perfectes desconegudes per nosaltres.
Moltes vegades la única distinció que en fem no va més enllà de si aquestes són “noves” o “velles”, o si a la bossa del súper hi diu que són “per a fregir” o “per a coure”.
Què passa si fregeixes una patata “per coure”…que potser explota?
Les patates et necessiten
Mai hem tingut coneixement de cap patata explosiva!…Però necessiten que comencis a diferenciar-les, i de pas que comencis també a reconèixer les seves virtuts i usos a la cuina.
Fixa’t en els diferents tipus de patata que existeixen: les diferenciaràs entre altres coses pel color de la seva pell i polpa, per la seva grandària, forma i rugositat.
Què vol dir que una patata és “nova” o “vella”?
Les patates “noves” són les que es recullen entre març i juny, abans de la seva completa maduració.
Contenen més aigua i menys midó que les patates madures, per això es conserven menys temps. Són ideals per fer amanida russa, truita, patates fregides o coure al vapor.
Les patates “semitardanes” són les que realment es recullen en el moment òptim de la seva maduració: entre juny i finals d’estiu. Són les més versàtils i, si necessites una ‘patata per a tot’, aquesta és la teva.
Les patates “velles” (o tardanes) es recol·lecten durant la tardor, després d’haver estat enterrades durant setmanes.
La seva pell és més dura i es poden emmagatzemar durant mesos.
Són grans, de pell gruixuda, fosca i lleugerament arrugada, cobertes generalment amb una mica de terra (la qual cosa és una manera de preservar-les).
La seva carn groguenca té un sabor més complex i una alta proporció de midó, així que són idònies per cuinar ja que engreixen les salses i absorbeixen millor els sabors. També són millors per fer cremes i purés.
Com que ara moltes ja venen rentades, la millor manera de saber quina és quina, és mirar la data de recol·lecció que apareix en l’etiquetatge.
La varietat és un factor bastant important que has de tenir en compte si vols que els resultats a la cuina siguin perfectes.
I a més hi ha varietats!
Doncs sí, la varietat és un factor bastant important que has de tenir en compte si vols que els resultats a la cuina siguin perfectes.
Monalisa
És la patata més venuda, no hi ha dubte. Són atractives visualment, de forma regular i més les més versàtils del mercat. Serveixen gairebé per tot: fregides absorbeixen poc oli i cuites no es trenquen. També són bones per enfornar.
Kennebec
Una altra de famosa. A aquesta varietat pertanyen les patates amb indicació geogràfica protegida com la patata de Prades. Serveixen una mica per a tot, i tenen un sabor més desenvolupat que les Monalisa. Especialment indicades per coure, rostir o utilitzar en guisats.
Spunta
També és un 4×4. És una patata semitardana, de forma allargada i sabor suau. És indicada per coure però on destaca sobretot és en els fregits. Aquesta és més habitual en els mercats del nord d’Espanya.
Red Pontiac
Vermelletes per fora però blanques per dintre. De textura farinosa, les Red Pontiac resulten perfectes per la cocció. És sens dubte la que millor aguanta la refrigeració.
Conserva-les com cal, t’ho agrairan
Per anar bé hauries de guardar les patates en un lloc fosc i, a poder ser, fresc. L’exposició a la llum fa que de vegades la pell es torni verdosa i la carn amarga.
Hi ha patates aguanten el que faci falta, com les velles. Però n’hi ha d’altres molt més delicades que no porten massa bé l’emmagatzematge.
En general les patates noves, en tenir més humitat, són més susceptibles de podrir-se. Així que si les agafes noves et recomanem comprar només les que hagis de gastar de seguida.
