Sabem que és vermell, que està deliciós i que és un ingredient fonamental en plats de l’anomenada Dieta Mediterrània. Però què més podem saber del tomàquet? Quines varietats podem trobar al mercat?
Si us quedeu amb nosaltres avui aprendreu algunes coses més sobre els tomàquets i les seves varietats.
Arribat per quedar-se
Sí amics, el tomàquet se’ns dóna força bé! És el rei de la nostra dieta tradicional. Cru o cuit, és omnipresent en la majoria de plats. Qui no opina que el pa amb tomàquet és un dels millors invents culinaris? Una senzilla recepta on només cal pa, sal, oli d’oliva i tomàquet. I per aquells que no en tenen prou, una mica d’all.
Però hi ha un fet curiós, i és que aquest producte tan català va arribar a la nostra terra a través dels vaixells dels conqueridors castellans. És originari d’Amèrica Central i el seu nom deriva d’una paraula que en “nàhuatl”, significa “fruit amb melic”.
Un autèntic “superaliment”
Encara que sembli estrany per molts, el tomàquet és una fruita i no pas una verdura.
Posseeix nombroses vitamines i minerals. Entre elles destaquen la vitamina C, la vitamina A, la K, el potassi i el ferro. És un poderós antioxidant natural. Aquest ajuda a cuidar el cor disminuint el colesterol i els triglicèrids a la sang i, per tant, prevenint les malalties cardiovasculars i eliminar toxines.
Per si fos poc ajuda a evitar la retenció de líquids i s’ha demostrat que aquells homes que consumeixen tomàquets de manera habitual tenen menys risc de patir càncer de pròstata.
És bo per a la vista, per regular el trànsit intestinal, ajuda a la diabetis, a disminuir el colesterol i els triglicèrids a la sang, ajuda a mantenir les dents, ossos, pèl i pell sans, ajuda a protegir la pell dels raigs UVA…. vaja una autèntica joia i un SUPERALIMENT! Ah, per cert, si us esteu preguntant si el tomàquet s’ha de menjar amb pell o sense. La resposta és menjar-lo millor amb pell, ja que aportarà molta més fibra al nostre organisme.
Tipus i varietats
Lluny dels temps en que cada pagès tenia el seu planter i anava seleccionant a els tomàquets que li agradaven més, el mercat es mou avui entorn d’unes quantes varietats dominants concretes. N’havien arribat a existir fins a 10.000 varietats, encara que a dia d’avui només se segueix conreant un 20% d’aquestes aproximadament. Tot i així fer-ne un llistat de totes seria una tasca força difícil.
Tomàquets, per a tots els gustos
Una de les maneres més habituals de consumir el tomàquet és en amanides. També existeixen varietats idònies per preparar farcits, conserves, gaspatxos o tomàquet fregit. Si bé la llista de varietats de tomàquets és molt extensa, n’hem seleccionat algunes de les més consumides a casa nostra:
- Raf: és de forma irregular amb profunds solcs que acaben en el centre, de forma ovalada i aplatat pels extrems. Aquests solcs ho fan molt recognoscible i donen fe de la seva qualitat. El seu color és d’un verd intens amb pinzellades que s’aproximen al negre en la seua part superior. És molt versàtil a la cuina, es pot consumir fresc o en conserva. Té una textura cruixent i un gust entre dolç i agre. De forma irregular i poc uniforme, està considerat el “pota negra” dels tomàquets per la seva apreciat sabor. Rep el nom de les sigles “Resistent a fusarium”.
- Cherry: de mida reduïda, aquesta varietat es fa servir sobretot per amanides i guarnicions per la seva textura cruixent i el seu sabor dolç. També es coneix com tomàquet cirera o nan. Té la pell fina de color vermell intens. Existeixen varietats de color groc, verd o negre.
- De pera: com el nom indica, aquesta varietat de tomàquet té forma de pera, amb una pell llisa i dura i d’un color vermell brillant. Pot trobar-se en color vermell, taronja i groc. Pot consumir tant fresc com en salses i gaspatxos, tot i que és un dels preferits per elaborar tomàquet en conserva. Té un gust força dolç.
- De penjar: també anomenat “tomacó”. Aquest fruit de mida mitjana-petita, té una forma rodona una mica aixafada. És de color vermell ataronjat i es presenta en una mena de gotims (recorda al raïm) perquè es puguin penjar. Pot conservar-se durant diversos mesos. Té una gran quantitat de polpa i amb menor quantitat d’aigua i és ideal per al pa amb tomàquet. També pot usar-se en guisats.
- Montserrat o Monterrosa: la seva principal particularitat és l’interior perquè disposa de gran espai que els fa ideals per farcir. De pell consistent i colors molt variats (poden anar des del verd, al rosat i fins i tot el vermell intens), té un aspecte similar a una carabassa.
- Rosa de Barbastro: està considerat un dels millors: té un gust entre dolç i cítric. De color rosat i una pell molt fina, posseeix una polpa suau i compacta. És molt aromàtic i té un sabor molt apreciat. És apte per a qualsevol tipus d’amanida, encara que també pot degustar-se sol, simplement amb una mica d’oli, sal i pebre.
- Roma: els fruits són petits, amb una polpa carnosa. És especialment apte per fregir o per conserva, així com elaborar gaspatxo i salmorejo.
- Pebrot: aquesta varietat presenta com a particularitat la seva forma, en forma de pebrot. Té un color vermell intens, és molt saborós i digestiu. Des del punt de vista gastronòmic, són tomàquets carnosos, plens de polpa però amb poc suc, poques llavors molt petites i amb algun espai buit a l’interior.
- Cor de bou: té forma de cor, és de grans dimensions i amb poques llavors. És un dels més apreciats també pel seu gust dolç, apte per consumir d’una manera senzilla: amb una mica de sal i oli de bona qualitat. Es tracta d’un tomàquet molt saborós i sucós, bastant resistent.
- Lleig de Tudela: molt apreciat, té una mida tirant a gran, amb la pell bastant dura, força carnós i amb poques llavors. És de color vermell intens, amb un sabor dolç i un toc més àcid que altres varietats.
- Jack: és de mida gran, amb una aroma afruitat molt apreciat per amanides. Té molta carn i poques llavors. Són fruits carnosos i molt llisos, de coll lleugerament marcat en verd. Són especialment recomanat per ser cultivats als hivernacles.
- Kumato: considerat un tomàquet gourmet, té un gust dolç i una gran suculència que el fan especial per amanides. És un híbrid aconseguit a partir de l’encreuament de tomàquets. De color molt fosc, gairebé negre (se li denomina també tomàquet negre, tot i que no ho és), té una forma arrodonida. És ric en licopens, substàncies naturals presents en major concentració a la pell, amb grans propietats antioxidants.
- Tomàquet rodó i verd: en general són fruits de color vermell, rodons i de superfície llisa, encara que també n’hi ha de grocs. Solen ser varietats-de sabor dolç i pell gruixuda. Quan els comprem més verds els diferenciarem per aquest característic to entre vermell i verd (depenent sempre del grau maduresa). Són els famosos “tomàquets d’amanida”. Posseeix un sabor exquisit i una dolçor difícil de trobar en la resta de les varietats. Certament aquesta característica els fa molt aptes pel seu consum en amanides.